SER PUNK ES PARA TODA LA VIDA

SER PUNK ES PARA TODA LA VIDA

jueves, 24 de febrero de 2011

CARTA PARA JONI D.

HABLA EL JIM
En catalino.....
Hola, Sílvia, no m'aclareixo i t'ho envio per aquí.
Ens vam conèixer cap al 81-82, quan el Juanito va ser la primera cresta de BCN. No crec que em puguis recordar, era amic del Rata i ho vaig ser també del Xavi, tot i que mai no vaig ser punk i sempre he anat d'un rotllo més garatgero, al marge que m'entusiasmin els Clash, Ramones, Pistols, Buzzcoks, Damned, Sham 69, Dead Kennedys i dotzenes de grups més.
Avui m'he comprat el llibre del Joni Destruye i m'ha agradat molt. Volia escriure aquest comentari, si no hi tens inconvenient. M'agradaria firmar com a Jim, que és com em continua dient tothom, tot i el pas dels anys.
Hola, Joni, he comprat avui el teu llibre i la veritat és que l’he disfrutat molt. M’hauria agradat que haguessis tractat el període anterior, del 1977 al 1981, l’època de l’Abracadabra i el Texas, però evidentment, eres massa jove per haver-la viscut.
Durant una temporada vaig ser molt amic del Xavi-Shock i del Rata, vaig tenir molt bona relació amb el Johnny Badges i el Peter Punk i em vaig relacionar bastant amb la Pa, la Rosa Resorte i el Rèquiem. Tangencialment, també vaig conèixer el Juanito, la Sílvia i el Patrick.
Havia escrit un rotllo molt més llarg però se m’ha esborrat en intentar penjar-ho. He parlat del teu llibre en un fòrum, bastant eclèctic, amb un personal que ens orientem més aviat cap a un rotllo sixties, mods i garatgeros, però amb molt d’apreci pel punk del 77. Si t’interessa veure-ho o fins i tot intervenir-hi,  
Lamento el que expliques de la mort del teu germà, em sap greu perquè ha de ser molt fotut.
Finalment, dir-te que treballo en una editorial i que poc o molt hi entenc una mica, i el llibre em sembla una passada a nivell de disseny, maquetació i fotos. Enhorabona i felicitats!
Endavant i a veure si algun dia podem tirar una mica més enrere i explicar la primera història del punk barceloní, del 77 al 81. Tot i així, el teu llibre cobreix un buit molt important.
Una abraçada,

Jim
Gràcies, Syl. una abraçada també per a tu. Ens fem grans, però, d'una manera o altra, continuem mantenint la flama.
****************************************************************
HABLA EL JIM
EN Castellán....

Hola, Silvia, no me aclaro y te lo envío por aquí.
  Nos conocimos hacia el 81-82, cuando el Juanito fue la primera cresta de BCN. No creo que me puedas recordar, era amigo del Rata y lo fui también de Xavi, aunque nunca fui punk y siempre he ido de un rollo más Garajero, al margen de que me entusiasme los Clash, Ramones, Pistols , Buzzcoks, Damned, Sham 69, Dead Kennedys y docenas de grupos más.
  Hoy me he comprado el libro del Joni Destruye y me ha gustado mucho. Quería escribir este comentario, si no tienes inconveniente. Me gustaría firmar como Jim, que es como me sigue diciendo todo el mundo, a pesar del paso de los años.

Hola, Joni, he comprado hoy tu libro y la verdad es que lo he disfrutado mucho. Me hubiera gustado que hubieras tratado el periodo anterior, de 1977 a 1981, la época del Abracadabra y el Texas, pero evidentemente, eres demasiado joven para haberla vivido.
Durante una temporada fui muy amigo de Xavi-Shock y del Rata, tuve muy buena relación con el Johnny Badges y Peter Punk y me relacioné bastante con la Pan, Rosa Resorte y el Réquiem. Tangencialmente, también conocí el Juanito, Silvia y el Patrick.
Había escrito un rollo mucho más largo pero se me ha borrado al intentar colgarlo. He hablado de tu libro en un foro, bastante ecléctico, con un personal que nos orientamos más bien hacia un rollo sixties, mods y garajeros, pero con mucho aprecio por el punk del 77. Si te interesa verlo o incluso intervenir,

http://theexcessivemachine.mforos.com/1909630/10197817-que-pagui-pujol/


Lamento lo que cuentas de la muerte de tu hermano, me sabe mal porque tiene que ser muy jodido.
Finalmente, decirte que trabajo en una editorial y que poco o mucho entiendo un poco, y el libro me parece una pasada a nivel de diseño, maquetación y fotos. Enhorabuena y felicidades!
Adelante ya ver si algún día podemos tirar un poco más atrás y contar la primera historia del punk barcelonés, del 77 al 81. Sin embargo, tu libro cubre un vacío muy importante.
Un abrazo,

  Jim


  Gracias, Syl. un abrazo también para ti. Nos hacemos mayores, pero, de una manera u otra, seguimos manteniendo la llama.


**********************************************
************************************************
¡¡¡¡Feliz fin del mundo!!!!-¡¡¡¡Viva la destrucción total!!!!-¡¡¡¡Abajo los ecologistas!!!!-¡¡¡¡No a la dictadura del Reciclaje!!!!-¡¡¡¡Derrochemos energia a mansalva!!!!- ¡¡¡¡Proclamemos el dia 25 de diciembre DIA MUNDIAL de las Orgias Populares!!!!-¡¡¡¡abajo los horoscopos, tarots, loterias sacaperras, los concursos-fraude-telefónicos!!!!-¡¡¡¡Muerte a la moralidad vigente!!!!-¡¡¡¡Muerte a las religiones, a dios, a alá, a los mormones, a los ortodoxos, a los hijos de jorobá, a la ¿virgen?-santa y al espiritu santo-pollas!!!!-¡¡¡¡Muerte al papa-nanzi-inquisidor-pedofilo, a bush, a ansar, a blair, a berluscoñi, a todos los neo-nanzis con sus ricitos rubios y sus ojos azules, al G20, a la China y sus sueldos bajos, a los talimanes, al jaco y al loco de ZAPATERO!!!!-¡¡¡¡Muera Elvis Presley y viva Jello Biafra!!!!-¡¡¡¡y sobretodo que vivan los libertarios griegos!!!!

4 comentarios:

  1. Hola Jim,

    moltíssimes gràcies per la carta, la veritat és que dona molts ànims saber que la gent està gaudint del meu petit i sincer treball.

    Com bé dius era massa petit quan vau començar vosaltres, però heu de tenir clar que si no haguessiu existit dificilment ho hauriem fet nosaltres, els que jo anomeno la segona generació, a veure si algú s'hi apunta i escriu el que vosaltres vareu viure en primera persona que segur que encara va ser més dur i divertit que el que vam viure nosaltres.

    Traslladaré la teva felicitació al Manolín, de La Ciutat Invisible, que ha estat el responsable de l'impressionant treball gràfic. De totes formes sense l'empenta col·lectiva d'aquesta cooperatia que van rebre el meu treball amb entusiasme, res no hauria estat possible.

    Si algun dia et ve de gust i t'apropes a alguna de les presentacions que estic fent del llibre, no dubtis en saludar-me, es presentacions les trobes a http://noticiesdelfront.blogspot.com/

    Salut i llibertat total.

    Joni.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies per penjar-ho i per la resposta. He entrat al teu bloc, Joni, no he mirat encara les dates de les presentacions, però sí que hi he trobat alguns poemes molt interessants. Espero poder anar a alguna presentació i saludar-te.

    No sóc el més indicat per parlar de l’explosió del punk a Barcelona perquè la vaig viure de manera una mica circumstancial, coincidint amb els primers punks en els tres o quatre locals on ens trobàvem tots. Però crec que seria interessant que algú en parlés algun dia en el marc de la Barcelona llibertària del final dels 70 i començament dels 80. I de com es va aconseguir que els moviments juvenils, que havien conviscut amb certa harmonia, s’enfrontessin entre ells. No em sembla casual. També de com van aparèixer les drogues dures, que tampoc no em sembla casual. I de com es va desmantellar el moviment anarquista català, sobretot a partir de l’atemptat de l’Scala (i això encara em sembla menys casual).

    Finalment, l’única cosa que no em crec del teu llibre són les frases que s’atribueixen al Xavi en el reportatge d’Interviú, totes aquelles bestieses d’«anarquistas de extrema derecha, racistas, etc.». Primer perquè no em crec que un tio amb qui havia tingut, dos o tres anys abans, als primers temps de l’Abra, converses sobre punk, evidentment, però també sobre temes com la RAF d’Andreas Baader, pogués dir allò. Segon, perquè aquestes frases les havia llegides, igualetes, en un diari, em sembla que era La Vanguardia, atribuïdes a un membre del National Front arran, crec, dels disturbis a Londres el 1981. I tercer perquè, encara que la meva relació amb el Xavi era ja gairebé inexistent per aquells dies, algunes persones que el seguien veient em van dir que els havia comentat que mai no havia dit allò.

    Sílvia, t’ho envio ja traduït i t’estalvio el curro de fer-ho.

    Salut!

    Jim


    Gracias por colgarlo y por la respuesta. He entrado en tu blog, Joni, no he mirado todavía las fechas de las presentaciones, pero sí he encontrado algunos poemas muy interesantes. Espero poder ir a alguna presentación y saludarte.
    No soy el más indicado para hablar de la explosión del punk en Barcelona porque la viví de modo un poco circunstancial, coincidiendo con los primeros punks en los tres o cuatro locales en los que nos reuníamos todos. Pero creo que sería interesante que alguien hablara algún día de ella en el marco de la Barcelona libertaria de finales de los 70 y principios de los 80. Y de cómo se consiguió que los movimientos juveniles, que habían convivido con cierta armonía, se enfrentasen entre ellos. No me parece casual. También de cómo aparecieron las drogas duras, que tampoco me parece casual. Y de cómo se desmanteló el movimiento anarquista catalán, sobre todo a raíz del atentado de la Scala (y esto me parece aún menos casual).
    Finalmente, lo único que no me creo de tu libro son las frases que se atribuyen a Xavi en el reportaje de Interviú, todas esas estupideces de «anarquistas de extrema derecha, racistas, etc.». Primero porque no me creo que un tío con quien había tenido, dos o tres años antes, en los primeros tiempos del Abra, conversaciones sobre el punk, evidentemente, pero también sobre temas como la RAF de Andreas Baader, pudiera soltar aquello. Segundo, porque estas frases las había leído, igualitas, en un diario, seguramente La Vanguardia, atribuidas a un miembro del National Front a raíz, creo, de los disturbios en Londres en 1981. Y tercero porque, aunque mi relación con Xavi ya era casi inexistente por aquellas fechas, varias personas que seguían viéndolo me dijeron que les había comentado que nunca había dicho aquello.

    ¡Salud!

    Jim

    ResponderEliminar
  3. Hola de nou Jim,
    la veritat és que per desgràcia mai sabrem si realment el Xavi va fer aquests comentaris. Jo et puc assegurar que es van publicar així, però ja coneixem els periodistes, si no tenen el plat principal del reportatge se'l cuinen ells...
    Respecte a que s'hauria d'escriure dels anys previs des d'un punt de vista llibertari, completament d'acord, temps al temps, espero... En qualsevol cas, i per si les mosques, si tens material i me'l vols fer arribar cap problema, al menys anirem fent arxiu.
    Bé, estic veient un video dels Ramones, ara mateix estan actuant al CBGB fent el "Silvia is a punk rocker", brutal!!!
    Salut.

    ResponderEliminar
  4. Ja, ja, «Silvia is a punk rocker» és «Sheena is a punk rocker», una de les meves cançons preferides.
    Lamento haver tardat tant a contestar, però he estat uns quants dies fora.
    En qualsevol cas, no dubto gens que l'entrevista es publiqués com dius. De fer, la tinc i si us fes falta a tu o a la Sílvia, la podria escanejar i us l'envio. Me la va passar el Rata i està una mica feta caldo, però, vaja, es llegeix prou bé.
    No tinc gaire cosa més, 5 o 6 Star, 4 o 5 Starbooks, molts Ajoblanco, algun Userda, Alfalfa i Sal Común (que han envellit bastant malament) i potser trobaria algun fanzine, però fa uns deu anys els vaig donar gairebé tots al meu nebot, que anava d'un rotllo punk/skin.
    El que sí que crec que tinc (ho hauria de buscar però penso que no ho he perdut) és un flyer de l'Abracadabra del començament. Al principi era un pub neohippie, tot i que els punks i alguns altres el vam fer nostre. Si t'interesa res, en parlem i t'escanejo el que vulguis (d'algunes coses no me'n vull desprendre). La Silvia té també el meu correu. o sigui que, si vols, em pots escriure directament.
    Salut!

    ResponderEliminar

Es preciso salvar este mundo de si mismo, y si es preciso a hostias!!!